|
EL MEU CONCEPTE DE LA PINTURA MURAL AL FRESC: PINTURA VIVA
La pintura al fresc correspon a la darrera fase de construcció dels murs, és la darrera pell del mur, una tècnica molt antiga que ja trobem documentada en els llibres de l’arquitecte romà Vitrubi.
Pinto els murals al fresc per que sento autèntica passió per aquest procediment: preparo cada dia la jornada de treball a realitzar, tenint els materials a punt: el morter de calç i sorra, els pigments, els pinzells, l’aigua, els esbossos i les eines.
Enfilat dalt de la bastida, estenc i alliso el morter de calç sobre el fragment del mur que he previst enllestir aquell dia, hi estargeixo les traces i finalment hi pinto al damunt amb bells pigments dissolts en aigua de manera directa, decidida i ràpida quan el morter encara és humit. El procés de carbonatació de la calç fixarà els pigments, donant com a resultat una pintura mate i insoluble a l’aigua, resistent, de pigments purs, d’una gran intensitat cromàtica, amb tons transparents i opacs, incomparables amb cap altre procediment.
Per pintar al fresc utilitzo una gamma de pigments, matèries colorants de gra finíssim, que necessàriament han de ser compatibles amb la calç.
Un treball d’aquesta mena requereix un gran esforç físic i mental. He de ser capaç de sentir cada mur i cada volta de l’espai arquitectònic per tal d’atorgar a les pintures un contingut simbòlic, una funció arquitectònica i d’ordenar visualment l’espai segons les intencions que l’obra requereix.
A cada nou projecte és com si es produís un part, donant a llum unes pintures resultants d’un llarg procés de gestació, de creació en el silenci i en la intimitat del meu taller.
La pintura mural al fresc posseeix una dimensió social innegable, que restableix el cordó umbilical entre la creació artística i el públic, recuperant el protagonisme actiu de l’espectador i la presència de la pintura en els espais arquitectònics vius. En el moment que l’espectador sent com a seves les pintures és quan cobra sentit el meu treball.
|