Pensar els murals és un procés complex i caòtic, on em plantejo diverses qüestions de manera paral·lela, enllaçant-les i aïllant-les, posant en joc diverses possibilitats i decidint de mica en mica les pintures. En el projecte final dels murals recullo un conjunt de pautes que serviran de punt de partida per a la realització de les pintures.

Pensar en  l’espai arquitectònic

L’espai arquitectònic actua com a continent de les pintures, atenent a  la seva dinàmica funcional i visual, i la seva configuració tridimensional. De fet, sempre he considerat la pintura mural al fresc com una part de l’arquitectura, ja que suposa la definició de les superfícies dels murs en la seva vessant visual. Per pensar l’espai  utilitzo gràfics, perspectives, maquetes tridimensionals i fotografies.

Pensar en  l’espai simbòlic i representacional

Aquest àmbit de pensament ve determinat per la temàtica. La pintura al fresc té una gran capacitat per a afrontar temàtiques, ja que les formes simbòliques i representacionals assoleixen en l’espai arquitectònic noves significacions.

Penso en l’espectador immers en la materialitat de la pintura, com una vivència també real i natural de llum i de color.

Pensar el color

parteixo de la paleta  de la pintura al fresc,  relativament pobra i formada per tonalitats de pigments ocres, Siennes naturals i torrats, roig Pouzzoli, Almagre, terres verdes, terres umbres, negre i pigments d’òxid de ferro. No obstant, aquesta paleta em possibilita una àmplia varietat de tons, matisos i combinacions, exigint alhora una certa humilitat i subtilesa, i gran habilitat en el treball pictòric.

Si bé la paleta moderna ens atansa a la llum de les coses, la paleta de la pintura al fresc ens condueix al color propi de les coses i a la seva essència. El color de la pintura al fresc sobre el blanc de la calç esdevé transparent, net i lluminós, assolint alts graus de puresa.

Aquests àmbits de pensament dels murals els enllaço i composo, assignant temàtiques a l’espai i descobrint la potència simbòlica de cadascun d’ells. És a dir, construint espai amb la pintura, imaginant el sumatori de les diverses sensacions visuals que configuraran la percepció d’aquest espai.

El quadre, com a objecte pictòric autònom, ha arribat a ser el símbol de la pintura del període modern, atorgant el protagonisme a l’artista i considerant sempre la pintura com una disciplina tancada en ella mateixa. La pintura mural al fresc m’ha permès trencar plenament l’esquema conceptual del quadre i de la pintura objecte, fent-la permeable a altres disciplines, afrontant temàtiques i pensaments, recuperant el protagonisme actiu de l’espectador i la presència de la pintura en els espais arquitectònics vius.