PRINCIPALS OBRES REALITZADES

PINTURES MURALS A L’ ESGLÈSIA DE CELLERS

ANY: 1995
TÈCNICA: pintura al fresc sobre el mur
SUPERFÍCIE: 120 m²
EDIFICI: Església de Sant Joan Baptista de Cellers
LLOC/COMARCA: Cellers (Pallars Jussà)

Tracta símbols religiosos a partir de la cultura popular dels Pirineus. A través del simbolisme, Minguell, ha demostrat com la pintura mural pot esdevenir una al·legoria col·lectiva, i pot aportar valors culturals als indrets, sense necessitat d’excessives referències explicatives i obrint les portes a una equilibrada suma d’art i símbols comprensius.

Aquesta obra fou realitzada mitjançant pigments intensos i grafies lineals.

PINTURES MURALS A L’ESGLÉSIA DE L’ESPLUGA CALBA

ANY: 1996
TÈCNICA: Pintura al fresc sobre el mur
SUPERFÍCIE: 300 m²
EDIFICI: Capella del Santíssim dins l’Església de l’Espluga Calba
LLOC/COMARCA: l’Espluga Calba (Garrigues)

En el cas de l’Espluga Calba,  la temàtica que em varen proposar, les BenaURANCES, em va exigir un llarg procés d’aprofundiment en els símbols que el representessin.

Després de l’estudi de la tradició iconogràfica, vaig optar per crear una àmplia escenografia: en el mur del fons de la nau, un turó (ubicació del Sermó de la Muntanya, Predicació de les Benaurances) és el punt de partida d’un ampli paisatge que s’estén en els murs laterals. Uns camins perpendiculars representen les Benaurances. L’espectador de les pintures esdevindrà el protagonista d’aquesta escena de símbols.

L’altar segueix la tradició iconogràfica de l’Apocalipsi amb la representació de la Nova Jerusalem, materialitzada en la forma del poble de l’Espluga Calba.

Les voltes del sostre enllacen les dues temàtiques amb símbols de l’Inefable, llum i foc, camins i font d’aigua.

La llum i els colors del paisatge de les Garrigues són els recursos que integren el conjunt de la composició.

PINTURES MURALS A LA FACULTAT DE MEDICINA DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

ANY: 1998
TÈCNICA: Pintura al fresc sobre el mur
SUPERFÍCIE: 90 m²
EDIFICI: Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida
LLOC/COMARCA: Lleida (Segrià)

El tema gira al voltant de la història de la medicina i ha permès establir punts de relació entre art i ciència. El sostre està dividit en quatre franges i correspon a la concepció medieval dels quatre elements: la terra, l’aigua, el foc i l’aire. Alhora reflecteix la commemoració del 700 aniversari de la Universitat de Lleida, ja que la interpretació dels quatre elements es fa a partir del Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats,  què és el primer document científic en català, l’autor del qual és Jaume d’Agramunt, docent dels estudis de Medicina a Lleida al segle XIV.

Els murs verticals representen una sèrie d’imatges vinculades a la història de la medicina: la màgia i el misteri en la medicina, el món clàssic, la pesta medieval, el teatre anatòmic i l’observació directa del cos humà, les mans dels metges, la guerra com a caos, la medicina científica, el desequilibri ecològic, el metge i el malalt, i la medicina i pensament.

PINTURES MURALS AL VESTÍBUL DEL TEATRE ATENEU DE TÀRREGA

ANY: 1999
TÈCNICA: pintura al fresc sobre el mur
SUPERFÍCIE: 180 m²
EDIFICI: vestíbul del Teatre Ateneu de Tàrrega
LLOC/COMARCA: Tàrrega (Urgell)

El tema és el TEATRE. Al sostre insisteix en un argument que ha defensat anteriorment: l’arrelament de les arts, la memòria que la tradició i la història connecta amb el present i amb la creativitat, il·lustrat amb unes escales que relacionen el conscient amb l’inconscient i l’interior amb l’exterior.

Dos parets laterals, davant per davant, i amb una formalitat similar ofereixen un diàleg de pintura al fresc entre l’espectador i l’escena. El mur dedicat al públic és una continuada representació d’ulls, de mirades amatents, que substitueixen la presència física de figures. Els ulls simbolitzen l’espectador, amb una harmonia rítmica acompanyada de seients perfilats a través de la seva silueta, que compensen al seva sinuositat. Al seu davant, l’escena, una gran obertura de llum on conflueixen dos passions, la de l’artista, representat com un mirall de la realitat o il·luminació interior, i la de la creació, que apareix transfigurada en un núvol evolutiu que condensa les diverses fesomies de les arts.

El primer mur és el més visible quan s’accedeix al vestíbul, i l’espectador el troba al seu davant. Minguell ha representat les muses, totes elles simbolitzades com a petjades blanques, novament sense presència figurativa, esdevenint més etèries i mitològiques. La paret oposada, limitada en la seva superfície per l’estructura del cancell, representa la ciutat de Tàrrega i el concepte de teatre al carrer, en què cada plaça o espai públic acull una escenografia o un seient amatent de representació.

PINTURES A LA BÒVEDA DE LA BIBLIOTECA DEL CARRER MONTCADA DE BARCELONA

ANY:2000
TÈCNICA: Fals fresc
SUPERFÍCIE: 21 m²
EDIFICI: Biblioteca del Carrer Montcada
LLOC/COMARCA: Barcelona (Barcelonès)

Correspon a un biblioteca particular.

Interpreto el tema del pensament a partir d’un paisatge pictòric on els efectes visuals de transparència i contrast dels colors tensen la superfície de la bòveda. És un joc entre superfície i trencament de la superfície, entre gran composició i petit detall.

PINTURA MURAL DEL CARTELL DE LA XXa FIRA DE TEATRE DE TÀRREGA

ANY: 2000
TÈCNICA: pintura al fresc sobre el mur
SUPERFÍCIE: 3 m²
EDIFICI: Façana Molí de Can Jové al carrer Estudi de Tàrrega 
LLOC/COMARCA: Tàrrega (Urgell) 

Aquesta pintura és una intervenció pictòrica directa al carrer, de manera anàloga a les intervencions del Teatre al carrer;  aquesta pintura mural s’ha realitzat damunt una façana, posant en joc la realitat i la ficció: contrastant les imatges de la porta real i la porta pintada.

Veure panoràmica interactiva de 360° (es necesita QuickTime)

PINTURES MURALS DEL COL·LEGI SANT ANDREU

ANY: 2000
TÈCNICA: Pintura al fresc sobre el mur
SUPERFÍCIE: 180 m²
EDIFICI: Col·legi Sant Andreu
LLOC/COMARCA: Badalona (Barcelonès) 

El tema correspon a la Sagrada Família i està interpretat a partir d’una casa oberta que es va projectant cap a paisatges diversos com els deserts, la ciutat cremada i la terra fèrtil.

Com a aspecte estilístic podem destacar el joc entre l’arquitectura real i l’arquitectura representada.

PINTURES MURALS AL DIARI SEGRE

ANY: 2000
TÈCNICA: pintura al fresc sobre el mur
SUPERFÍCIE: 26’5 m²
EDIFICI: redacció del Diari  Segre
LLOC/COMARCA: Lleida (Segrià) 

El tema interpretat és la COMUNICACIÓ que es representa a partir d’escales. En el mural del Diari el Segre les escales són comunicació; ascens i descens de idees i conceptes, memòries i oblits, d’estats de coneixement i de consciència i alhora reflex directe de l’element arquitectònic que acull el mural i l’escala real.

PINTURES MURALS  A L’EMPRESA INTERTRAUBE

ANY: 2001
TÈCNICA: Pigments sobre morter blanc
SUPERFÍCIE: 300 m2.
EDIFICI: Seu de l’empresa Intertraube
LLOC/REGIÓ: Piera (Barcelonès) 

Gran espai d’arquitectura industrial situat entre vinyes que uneixen dues grans naus.

La temàtica gira al voltant de les arrels culturals de Suïssa i Catalunya i es va estenent en la representació dels quatre elements i les quatre estacions.

PINTURES MURALS AL PRESBITERI DE L’ESGLÈSIA DE ELS ALAMÚS

ANY: 2001
TÉCNICA: Pintura al fresc sobre el mur
SUPERFÍCIE:
EDIFICI: Església de Els Alamús
LLOC/COMARCA: Els Alamús (Segrià)

El nucli del poble és el motiu central del mural. El poble neix al voltant de la roca  i es projecta cap als camps que l’envolten.

El poble l’he representat amb llum, amb un esquema simple que recull el traçat bàsic dels carrers. L’església, les antigues sitges i les portalades són petits detalls que s’identifiquen clarament.

Als peus del poble hi ha les bitlles, símbol de la festa, del joc, de l’alegria dels nens. També hi figura una paret de tapia que s’està construïnt com a símbol del naixement del poble a partir de la pròpia terra.

PINTURES MURALS AL VESTÍBUL DE L’EMPRESA PREFABRICATS PUJOL

ANY: 2002
TÈCNICA: pintura al fresc sobre el mur (vestíbul interior)/ encofrat de formigó (vestíbul exterior)
SUPERFÍCIE: 21 m²
EDIFICI: Seu de l’empresa Prefabricats Pujol de Mollerussa
LLOC/COMARCA: Mollerussa (Pla d’Urgell)

Es dóna una dualitat dimensió industrial/arrels familiars contraposant la cultura del formigó i la cultura de la calç.

PINTURES MURALS A L’ESCALA DEL PALAU DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

ANY:2002
TÈCNICA: Pintura mural al fresc
SUPERFÍCIE: 185 m²
EDIFICI: Palau de la Diputació de Lleida
LLOC/COMARCA: Lleida (Segrià)

L’obra forma part del projecte de arqitectònic de recuperar tota la planta baixa de l’edifici. Per a la temàtica de les pintures, s’ha inspirat en la diversitat del territori de Ponent: el paisatge de muntanya, el de secà, el de regadiu, la diversitat de pobles, cultures i comunitats, i el variat clima de les quatre estacions.

Veieu l’enllaç: www.diputaciolleida.net/minguell

PINTURES MURALS A LA FAÇANA DE L’EDIFICI VIVALDI DE TÀRREGA

ANY:2002
TÈCNICA: Pintura mural al fresc
SUPERFÍCIE: 22 m²
EDIFICI: Edifici de vivendes al carrer Sant Pelegrí
LLOC/COMARCA: Tàrrega (Lleida)

Evocació de les quatre estacions vinculades als quatre elements; evocació de la natura mineral, vegetal i espiritual i evocació a la pròpia construcció, als materials i a l’arquitectura.

PINTURA MURAL AL FRESC AL VESTÍBUL DE L’HOSPITAL UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA

ANY:2002
TÈCNICA: Pintura al fresc sobre el mur
SUPERFÍCIE: 20 m²
EDIFICI: Vestíbul de l’Hospital Arnau de VIlanova
LLOC/COMARCA: Lleida (Segrià)

Reflecteix la dimensió més humana de la medicina: la del contacte metge/pacient en un espai trascendental com es l’hospital.

PINTURES MURALS A L’ESGLÉSIA DE L’ESPLUGA CALBA

ANY: 2003
TÈCNICA: Pintura al fresc sobre el mur
SUPERFÍCIE: 40 m²
EDIFICI: Nau central de  l’Església de l’Espluga Calba
LLOC/COMARCA: l’Espluga Calba (Garrigues)

Segona  intervenció en aquest espai, amb una evocació de la tradició del pesebre, el simbolisme dels goigs del Rosari i la Mare de Déu del Roser.

CENTRE OBSERVACIÓ DE L'UNIVERS

Tècnica: Pintura al fresc sobre el mur
Any: 2004
Edifici: Centre d’Observació de l’Univers
Població/comarca: Àger (La Noguera)
Dimensions: 3,18 m.(alt)  x 15,3 m. (llarg): 49 m²

El mural, que ocupa el mur circular del vestíbul d’accés, gira al voltant de la observació de l’Univers, en una actitud compartida entre la creació pictòrica (art) i la observació científica (ciència).

El punt de partida temàtic, doncs, és una interpretació de la Vall d’Àger com a cúpula celest invertint la posició d’observació de l’espectador.

MURALS AL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL ROMÀNIC
ERILL LA VALL

Tècnica: Pintura al fresc sobre el mur
Any: 2004 i 2005
Edifici: Centre d’Interpretació del Romànic
Població/comarca: Erill La Vall (Vall de Boí)
Dimensions: 2,40 metres de diàmetre cadascun

Aquests frescos es van realitzar en el període de dos anys, juliol de 2004 i juliol de 2005 respectivament, en una sola jornada matinal en el context dels cursos d’estiu de la Universitat de Lleida i a la vista dels assistents.

Els primers estudis dels murals corresponien a la recerca d’unes formes vinculades a la pintura romànica, on la geometria de l’arquitectura tenia continuïtat en la composició de la pintura.

Per altra banda, es van cercar uns elements simbòlics: paisatge, home, naturalesa...acabant finalment en una interpretació dels quatre elements, molt presents en el període medieval.

Un gran cercle de 2,4 metres diàmetre i les paraules escrites amb el mateix pigment: AER, TERRA, IGNIS, AQUA,  generen l’estructura interna d’un cercle més petit 2,1 metres de diàmetre que acull la pintura al fresc.

En el mural realitzat l’any 2005, d’iguals dimensions que l’anterior, l’artista realitzà una interpretació del paisatge de la Vall i els seus camins.

RESURRECTIO. PINTURES MURALS AL FRESC A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE L’ALBA DE TÀRREGA

Tècnica: Pintura al fresc sobre el mur
Any: 2005
Edifici: Església Parroquial de Santa Maria de l'Alba
Població/comarca: Tàrrega (L’Urgell)
Dimensions: 180 m²

Interpretació del tema de la Resurreció a través dels criteris contemporanis que caracteritzen la seva obra, al temps que suposen una nova aportació artística a l’esplèndida arquitectura barroca classicista del temple targarí, obra del tracista carmelità Fra Josep de la Concepció (S. XVII).  Els murals ocupen el mur esquerre del creuer i la seva volta, 180 m²  amb una alçada total de 20,7 metres d’alçada per  9,5 metres d’amplada.

En el mur, podem contemplar una escena que correspon al moment de la descoberta  del sepulcre buit. La llum que n’emergeix transcendeix  cap a un paisatge de primavera, moment del reneixement de la natura. La gran  llosa  del sepulcre tombada a terra i el sudari són els senyals de la Resurrecció. Podem també contemplar-hi els guàrdies de l’entrada del sepulcre, com a espectadors desconcertats, i també les gerres dels ungüents, que simbolitzen les dones que anaren al sepulcre per ungir Jesús mort, i que foren descobridores de la seva absència. Al peu del mur, una olivera fa al.lusió a l’hort de Getsemaní, escenari bíblic on fou apressat Jesús.

El mur es complementa en la seva part superior amb una volta on s’interpreten dues figures bíbliques associades a la mort i la resurrecció: Jonàs i el monstre marí i els cavalls de foc d’Elíes.

PINTURES MURALS AL FRESC A L’ESGLÉSIA DE L'ESPLUGA CALBA

Tècnica: Pintura al fresc sobre el mur
Any: 2006
Edifici: Església Parroquial de l'Espluga Calba
Població/comarca: l'Espluga Calba (Les Garrigues)
Dimensions: 40 m²

Nova intervenció pictòrica en aquest espai amb la realització de dos murals interpretant el tema de la Resurrecció i de la Sagrada Família.

PINTURA MURAL A LA RESIDÈNCIA REGINA ELENA DE CARRARA (ITÀLIA)

Tècnica: Pintura al fresc sobre el mur
Any: 2006
Edifici: Residència Regina Elena
Ciutat/País: Carrara (Itàlia)
Dimensions: 3,5 m² de diàmetre.

L'obra és un gran mural al fresc circular de tres metres i mig de diàmetre, elevat a sis metres d'alçada, que presideix el mur exterior de la Residència Regina Elena, un edifici públic pertanyent al Comune di Carrara que forma part de l'entorn del Museo della Scultura, ubicat a l'ex convent de Sant Francesc i la plaça adjacent del mateix nom. Una porta oberta dóna sortida a un camí que recorre simbòlicament el paisatge del marbre amb el traç contemporani que caracteritza l’obra de l’artista.

Minguell va realitzar aquesta obra el mes de maig de 2006 en qualitat de professor convidat pel director de la presitigiosa Accademia di Belle Arti, el senyor Marco Baudinelli i pel professor de tècnica pictòrica, Andrea Podenzana, per impartir un curs teòrico pràctic d’especialització sobre  pintura mural al fresc a alumnes de diverses càtedres de darrer curs de la carrera de belles arts. El mural fou inaugurat en el marc de la celebració de la XII Biennal Internacional d’Escultura de la ciutat italiana, mundialment coneguda pel seu marbre, i fou presidit per les autoritats locals i de la regió i per representants de l’Accademia di Belle Arti.

MURALS A LA FAÇANA DEL PALAU DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Tècnica: Pintura sobre el mur a base de silicats
Any: 2007
Edifici: Palau de la Diputació de Lleida
Població/comarca: Lleida (El Segrià)
Dimensions: façana i pòrtics. 15 metres d'alçada

Les pintures interpreten el carrer com un microcosmos que reflecteix la vida de pobles i ciutats i proposen una lectura des de la dimensió humana de l'espai públic i evoquen a les arrels culturals del carrer.

Aquest concepte es desglossa en diverses temàtiques: la festa i el joc, el treball, el mercat i la comunicació entre les persones, la guerra, els arbres i els ocells, la cultura iel pensament.

El projecte forma part de la rehabilitació exterior de l'edifici. Projecta uns continguts a l'espai urbà de Lleida.

NATIVITAS. PINTURES MURALS AL FRESC A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE L’ALBA DE TÀRREGA

Tècnica: Pintura al fresc sobre el mur
Any: 2007
Edifici: Església Parroquial de Santa Maria de l'Alba
Població/comarca: Tàrrega (L’Urgell)
Dimensions: 180 m²

Les pintures ocupen el mur i les voltes de la banda dreta del creuer, a l’esquerra de l’Altar Major.

El conjunt Nativitas segueix una simetria compositiva en relació a Resurrectio. En els primers estudis l’artista situa, als extrems de la volta que cobreix l’escena central, unes referències al profeta Isaíes amb les brases que purifiquen els seus llavis i també a Sant Joan Baptista, que clama en el desert.  A  la  part central de la volta, l’estel i l’àngel anunciador.El mur frontal té com a teló de fons un gran paisatge d'hivern de l'Urgell amb turons, camins, arbres i animals, tot plegat amenaçat per la intervenció de l'home.

El naixement l'ubica en una cabana integrada al paisatge, amb les figures que apareixen en la tradició iconogràfica, però defugint la representació de l'adoració per cercar una escena més íntima i pròxima:la mare i el fill, embolcallat amb un drap blanc, és un element simètric al sudari de la Resurrecció.El pare, abatut sosté la vara florida en al.lusió a l'arbre de Jesé. Al fons de l'escena trobem el bou i la mula. Com a representació de l'Epifania, manifestació als homes del Déu encarnat, una al.lusió als mags de l'Orient i a les ofrenes d'or (reialesa), encens (divinitat), i mirra (mort com a redempció).